Un any per celebrar

Sóc Pere Recasens i Masnoví, nebot d’en Joan Recasens i Riera, el germà petit del meu pare, en Salvador Recasens i Riera.

L’oncle Joan, que vivia a Barcelona i era funcionari municipal, va conèixer a Josep Puig i Cadafalch, a l’Ajuntament de Barcelona, quan va ser elegit regidor de la Lliga Regionalista, concretament a la comissió de Foment i Cultura.

Explicava l’enrenou que va suposar pel departament tirar endavant els projectes de millora en la qualitat dels serveis als ciutadans. Per una banda la xarxa de clavegueram i, per l’altra, l’asfaltat de la Gran Via i del Passeig de Gràcia.

Sempre repetia el mateix: “treballar al costat de  Puig i Cadafalch, home exigent i meticulós, a voltes incomprès, t’aporta coneixement i esperit de superació”. De tot plegat en Puig en sabia molt. Quan les coses no li semblaven bé, era molt contundent a l’hora de deixar sentir la seva opinió.

Aquest primer contacte de l’oncle amb Puig i Cadafalch va ser l’inici d’una llarga amistat que va comportar poder compartir moltes de les inquietuds d’aquest treballador infatigable,  que al llarg de la seva vida va destacar com a arquitecte, polític i historiador de l’art.

El pare sempre repetia que els mataronins teníem un deute amb Puig i Cadafalch. Ell que coneixia tantes petites grans històries d’aquest il·lustre personatge, no entenia com encara no s’havia fet justícia, com encara per una part important dels conciutadans Josep Puig i Cadafalch continuava sent un desconegut.

Aquest any que commemorem el 150 aniversari del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a president  de la Mancomunitat de Catalunya, crec sincerament que no podem deixar de honorar la seva memòria.

Tot ens fa pensar que per fi s’ha entès la importància de la seva figura i que aquest reconeixement i difusió del valor de la seva obra, ha començat a fer-se realitat. La implicació de les nostres institucions n’és la millor garantia de que serà així.

M’he proposat, per motius fàcils d’entendre, que també vull col·laborar-hi. Vull contribuir a difondre l’efemèride.

Ho faré a través d’aquest blog, amb comentaris i anècdotes que tinc la certesa es generaran al llarg de tot l’any.

 

 

 

Anuncios