Un Puig més proper

Per fi s’ha entès que la figura de Puig i Cadafalch mereixia el reconeixement dels mataronins.

El moment no es podia deixar passar, 150 anys del seu naixement i 100 del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya, eren una bona ocasió.

Les persones es fan grans pels seus mèrits. Puig i Cadafalch és un d’aquests personatges singulars que s’ha fet gran a mesura que s’ha anat coneixent la seva trajectòria. Tocava apropar-nos-hi, conèixer la seva vida més de prop.

L’oncle Joan tenia tota la raó del món quan parlava d’en Puig, d’aquell arquitecte exigent i meticulós, que no te’n deixava passar ni una.

Estar al seu costat, deia l’oncle, era estar al costat del mestre i poder compartir les seves inquietuds i coneixements, en facetes ben diferents, però emmarcades en una mateixa manera de fer. Era l’home inquiet que deixava petja arreu on treballava.

Som aquí per posar-hi cullerada. L’aventura del reconeixement ha començat, de moment amb bon peu.

El cert és que no deixa de ser una aventura, doncs un programa d’actes tan complert i extens –de moment són més de quaranta, repartits al llarg de tot l’any- sempre és susceptible d’algun imprevist, d’alguna cosa per afegir-hi, o que pugui fer aflorar un nou llegat de l’artista, doncs la figura i obra d’en Puig pot ser, de ben segur, una capsa  de sorpreses.

Sense anar més lluny, fa pocs dies llegíem a la premsa aquesta notícia: Ha sortit a la llum una obra inèdita de Puig i Cadafalch a Santpedor, la Torre de  l’Aigua, una construcció cilíndrica de principis del segle XX, d’inspiració modernista, que servia per a abastir d’aigua la casa pairal dels Llissach.  Mireia Freixa, comissària de l’any Puig i Cadafalch, defensa la importància del descobriment perquè permet posar en valor l’arquitecte que s’interessa per la tècnica, pràcticament un enginyer que busca com recol·lectar les aigües i fer-les arribar a tot arreu.

Aquest descobriment és sens dubte,  un exemple del que dèiem. Puig pot ser encara una capsa de sorpreses.

 

 

 

 

Anuncios

Un any per celebrar

Sóc Pere Recasens i Masnoví, nebot d’en Joan Recasens i Riera, el germà petit del meu pare, en Salvador Recasens i Riera.

L’oncle Joan, que vivia a Barcelona i era funcionari municipal, va conèixer a Josep Puig i Cadafalch, a l’Ajuntament de Barcelona, quan va ser elegit regidor de la Lliga Regionalista, concretament a la comissió de Foment i Cultura.

Explicava l’enrenou que va suposar pel departament tirar endavant els projectes de millora en la qualitat dels serveis als ciutadans. Per una banda la xarxa de clavegueram i, per l’altra, l’asfaltat de la Gran Via i del Passeig de Gràcia.

Sempre repetia el mateix: “treballar al costat de  Puig i Cadafalch, home exigent i meticulós, a voltes incomprès, t’aporta coneixement i esperit de superació”. De tot plegat en Puig en sabia molt. Quan les coses no li semblaven bé, era molt contundent a l’hora de deixar sentir la seva opinió.

Aquest primer contacte de l’oncle amb Puig i Cadafalch va ser l’inici d’una llarga amistat que va comportar poder compartir moltes de les inquietuds d’aquest treballador infatigable,  que al llarg de la seva vida va destacar com a arquitecte, polític i historiador de l’art.

El pare sempre repetia que els mataronins teníem un deute amb Puig i Cadafalch. Ell que coneixia tantes petites grans històries d’aquest il·lustre personatge, no entenia com encara no s’havia fet justícia, com encara per una part important dels conciutadans Josep Puig i Cadafalch continuava sent un desconegut.

Aquest any que commemorem el 150 aniversari del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a president  de la Mancomunitat de Catalunya, crec sincerament que no podem deixar de honorar la seva memòria.

Tot ens fa pensar que per fi s’ha entès la importància de la seva figura i que aquest reconeixement i difusió del valor de la seva obra, ha començat a fer-se realitat. La implicació de les nostres institucions n’és la millor garantia de que serà així.

M’he proposat, per motius fàcils d’entendre, que també vull col·laborar-hi. Vull contribuir a difondre l’efemèride.

Ho faré a través d’aquest blog, amb comentaris i anècdotes que tinc la certesa es generaran al llarg de tot l’any.